Amb l'ajut del Sr. Juan vam preparar planter de cols.
Però com eren tan fràgils, no van sobreviure. Així que, vam haver de tornar a començar.
Què dura que és la vida de pagès!
Altra vegada:
a remoure la terra, a plantar i a regar.
I com la nostra paciència va com va, mentre esperàvem cadascú ...
Però al final ho vam aconseguir. Guaiteu que polida que ens va quedar la feina! Ara, haurem de deixar passar el fred per saber si menjarem o no cols.
